Eva Serra i Puig (Barcelona 1942-2018) / text prepared by Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 91-93 (In Memoriam) 

Patrici Pojada / Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 202-203 (Semblances dels nous membres de la Secció Històrico-Arqueològica) 

Eva Serra i Puig (Barcelona 1942-2018) / text preparat per Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 193-195 (In Memoriam) 

Patrici Pojada / Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 100-101 (Biographical sketches of new members of the History-Archaeology Section) 

Catalonia in the process of constructing the modern Spanish state (16th-18th centuries) : an interpretative approach / Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 45-62
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

This article offers an interpretative overview of Catalonias difficult and ultimately forcible fit into the Spanish state that emerged in modern times. More specifically, it is concerned with the approximately 150-year period ranging from the mid-16th century to the end of the War of the Spanish Succession in the early 18th century. This articles interpretation of the Spanish states process of political union is an interpretative counterpoint to the deterministic vision that is so prevalent in Spanish nationalistic historiography.

Ernest Belenguer i Cebrià / Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 91-92 (Biographical sketches of new members of the History-Archaeology) 

Catalunya en el procés de construcció de l'Estat modern espanyol (segles XVI-XVIII) : una aproximació interpretativa / Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 141-157
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Aquest article ofereix una visió sintètica i interpretativa del difícil i al capdavall forçat encaix de Catalunya en l'Estat modern espanyol sorgit dels temps moderns. Més concretament, s'ocupa dels aproximadament cent cinquanta anys que van des de mitjan segle XVI fins a la fi de la Guerra de Successió espanyola al començament del segle XVIII. La lectura que ofereix aquest article del procés d'unió política de l'espai estatal espanyol constitueix un contrapunt interpretatiu a la visió determinista tan dominant en la historiografia nacionalista espanyola.

Ernest Belenguer i Cebrià / Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 183-184 (Semblances dels nous membres de la Secció Històrico-Arqueològica) 

La Unitat d'Espanya com a valor polític : una arqueologia intel·lectual / Antoni Simon i Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


Catarroja : Barcelona : Palma : Editorial Afers, 2022
453 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 108) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788418618314

El concepte "unitat d'Espanya" és central i gairebé omnipresent en el llenguatge de la política espanyola actual. Sovint no tan sols se li atorga una dimensió estrictament política sinó també una de transcendent; una dimensió metapolítica que no deixa de ser un constructe cultural fruit d'una manera d'elaborar i intentar enlairar determinats valors dels discursos ideològics. En aquest llibre, l'autor parteix de la premissa de la historicitat dels conceptes, els quals, en la mesura que cerquen definicions, són una mena de contenidors que inclouen "històries" intel·lectuals realitzades en diferents moments temporals. Unes "històries" que, pel que fa al concepte "unitat d'Espanya", la recerca d'aquest estudi vol exposar d'una manera sistemàtica. Al capdavall, es tracta d'oferir eines de coneixement per distingir de quins valors, fonamentacions i transmissions culturals es nodreixen les construccions polítiques del concepte "unitat d'Espanya" en el nostre present. (Editorial).

Pesos i mesures de l'Empordà en el segle XVI / Antoni Simon Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


En: 001201 Jornades d'Història de l'Empordà: Homenatge a J. Pella i Forgas. [Actes]. [Girona] : Patronat Francesc Eiximenis, 1987. p. 191-207 : map.

Dades per municipis.

Els Orígens del miracle econòmic català / Antoni Simon i Tarrès
Simon i Tarrès, Antoni


Barcelona : Rafael Dalmau, 2021
320 p. ; 25 cm (Obra vària, 26) 
ISBN 9788423208739

A partir de la conceptualització de l'economia com un sistema complex, Antoni Simon Tarrés analitza com el capital social, el capital humà, les estructures de distribució de la propietat i de la riquesa, així com l'arrelament d'una cultura política cívica amb valors de representativitat, deliberació i negociació, van incidir en els canvis tècnics i de productivitat que, d'ençà les darreres dècades del segle XVIII, posaren Catalunya en el camí del capitalisme industrial i del creixement econòmic modern. (Editorial).

L'Evolució demogràfica de Girona en els segles XVI i XVII a través dels registres parroquials / Antoni Simón i Tarrés, Ramon Alberch i Fugueras
Simón i Tarrés, Antoni


En: Estudi General. Girona, núm. 2 (1982) , p. 11-31
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic.

L'Economia i la població gironina segons el fogatge de l'any 1558 / Ramon Alberch i Fugueras, Antoni Simón i Tarrés
Alberch i Fugueras, Ramon


En: Estudi General. Girona, núm. 2 (1982) , p. 33-57
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Catalunya en el siglo XVII. La revuelta campesina y popular de 1640 / Antoni Simon Tarrés
Simón i Tarrés, Antoni


En: Estudi General. Girona, núm. 1-1 (gener 1981), p. 137-147
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

1640 / Antoni Simón Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


Barcelona : Rafel Dalmau Editor, 2019
588 p. ; 25 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788423208517

1640 fou un any decissiu en la història de Catalunya; l'estudi d'Antoni Simon aprofundeix en els fets que conduiren a l'enfrontament armat i en relata les múltiples accions polítiques, diplomàtiques i militars que tingueren lloc entre el gener de 1640 i el febrer de 1641. (Editorial).

Identitat i vocabulari polítics a Catalunya durant la guerra de successió [Fitxer informàtic] / Cristian Palomo Reina ; [dirigida per: Ignasi Fernández Terricabras, Antoni Simon i Tarrés]
Palomo Reina, Cristian


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Fernández Terricabras, Ignasi; Simon i Tarrés, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (652 p.)

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és realitzar un estudi de la identitat col·lectiva dels catalans a les èpoques medieval i moderna. Per aconseguir-ho, el nostre estudi es divideix en tres capítols: en primer lloc, examinem què foren políticament les tres grans comunitats del període baixmedieval i modern que englobaven el poble català: Catalunya, la Corona d'Aragó i la Monarquia d'Espanya. En segon lloc, efectuem un estudi històric de les diferents característiques que resultaven més rellevants per a la definició i diferenciació dels catalans, entre finals del segle XII i inicis del segle XVIII, en relació amb la resta de col·lectius humans, atenent a l'adscripció i identificació del col·lectiu amb el seu territori, la seva religió, la llengua, la legislació per la qual es regien, la relació amb el seu príncep sobirà, així com amb la resta d'institucions generals del Principat de Catalunya i dels Comtats de Rosselló i Cerdanya, sense negligir pas la relació envers els súbdits dels altres regnes del seu monarca i els pobles i poders aliens al domini d'aquest. En tercer lloc, ja centrant-nos en el període del canvi dinàstic i la guerra successòria (1700-1714), duem a terme una anàlisi quantitativa, semàntica i comparativa dels conceptes "Catalunya", "Espanya", "principat", "monarquia", "pàtria" i "nació", a partir del buidatge dels dietaris de la Diputació del General i del Consell de Cent. D'aquesta manera, investiguem uns conceptes intrínsecs al fet identitari català del període, en unes fonts que ens permeten copsar una idea aproximada d'allò que significava aquest vocabulari per a la classe rectora de Catalunya.

La Visita del General de Catalunya : la institució i el seu encaix en el sistema institucional català d'època moderna (segles XV-XVIII) / tesi doctoral presentada per Ricard Torra i Prat ; director: Dr. Antoni Simon i Tarrés
Torra i Prat, Ricard


2018
Dirigida per: Simon i Tarrés, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
452 p. ; 31 cm

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és l'estudi de la Visita del General de Catalunya, la institució jurídicopolítica que s'encarregà de fiscalitzar l'activitat dels oficials de la Diputació del General de Catalunya -altrament coneguda com a Generalitat de Catalunya- durant l'època moderna. Per fer-ho, el nostre treball es divideix en dos grans apartats: d'una banda, s'analitza el desenvolupament històric de la institució fiscalitzadora, des dels seus orígens en el marc de les Corts Catalanes dels segles XV i XVI, fins a la seva supressió definitiva l'any 1714 coincidint amb la derrota catalana a la Guerra de Successió Espanyola. D'altra banda, la segona part estudia el funcionament de la Visita del General, fent èmfasi en qüestions com ara l'organització interna de la institució, els aspectes processals del judiciari, la promulgació i execució de les sentències dictaminades per l'entitat fiscalitzadora o quin fou l'origen de les persones que serviren la institució. Semblantment, també s'analitza la despesa econòmica que la fiscalització suposà per les arques de la Generalitat. Tot plegat ens permet concloure que ens trobem davant d'una entitat, la Visita, que en bona mesura representà les virtuts del sistema constitucional català d'època moderna, sistema caracteritzat per conceptes ben vigents actualment com ara la rendició de comptes, el control constitucional o el control sobre l'acció del poder polític.

La Visita del General de Catalunya : la institució i el seu encaix en el sistema institucional català d'època moderna (segles XV-XVIII) [Fitxer informàtic] / tesi doctoral presentada per Ricard Torra i Prat ; director: Dr. Antoni Simon i Tarrés
Torra i Prat, Ricard


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Simon i Tarrés, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (461 p.)

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és l'estudi de la Visita del General de Catalunya, la institució jurídicopolítica que s'encarregà de fiscalitzar l'activitat dels oficials de la Diputació del General de Catalunya -altrament coneguda com a Generalitat de Catalunya- durant l'època moderna. Per fer-ho, el nostre treball es divideix en dos grans apartats: d'una banda, s'analitza el desenvolupament històric de la institució fiscalitzadora, des dels seus orígens en el marc de les Corts Catalanes dels segles XV i XVI, fins a la seva supressió definitiva l'any 1714 coincidint amb la derrota catalana a la Guerra de Successió Espanyola. D'altra banda, la segona part estudia el funcionament de la Visita del General, fent èmfasi en qüestions com ara l'organització interna de la institució, els aspectes processals del judiciari, la promulgació i execució de les sentències dictaminades per l'entitat fiscalitzadora o quin fou l'origen de les persones que serviren la institució. Semblantment, també s'analitza la despesa econòmica que la fiscalització suposà per les arques de la Generalitat. Tot plegat ens permet concloure que ens trobem davant d'una entitat, la Visita, que en bona mesura representà les virtuts del sistema constitucional català d'època moderna, sistema caracteritzat per conceptes ben vigents actualment com ara la rendició de comptes, el control constitucional o el control sobre l'acció del poder polític.

Eva Serra i Puig : trajectòria d'una gran historiadora / per Antoni Simon i Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 706 (octubre 2018), p. 19-21 : il. (Fets i opinions) 

Los Desterrados catalanes en Italia durante la Guerra de Separación de Catalunya (1640-1652)
Simon i Tarrés, Antoni


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, núm. 33 (2013) , p. 89-105
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb la llista dels desterrats.

Des de mitjans 1642 fins a la caiguda de Barcelona en mans espanyoles a l'octubre de 1652, un grup de catalans, la majoria d'ells pertanyent a la classe dirigent del Principat, va ser bandejat a Itàlia per l'administració francesa. En aquest article, a partir del fenomen del desterrament, intentarem analitzar les estratègies seguides pels governs de Madrid i París respecte a la classe dirigent catalana que havia liderat el procés revolucionari de 1640-1641.